Bòfia, Moreres i Querol

Sortida del dia 21 de gener 2015

TRILÒGIA ORIENTAL AL PORT

Any escaduser de neu al massis del Port del Compte, però la pròximitat i els amics del refugi fan que no ens costi gaire de fer-hi una escapada de tant en tant. De baix a la plana, quan està tenyit de blanc, la seva crida no es massa irresistible i fa que ens i apropem ben aviat.
Amb lo Jordi ens agafem un dia de festa i decidim de provar després dels 20cm caiguts fa un parell de dies. Fem una parada al refugi del Bages per parlar amb els guardes i decidir quina ruta agafar per no ratllar gaire els esquis. Sembla que hi hagui molt gruix però com diu en Toni (guarda del refu) es tot atretzo i cal vigilar les pedres amagades.

Aprofitem per guanyar alçada per la pista vermella del Llop ben innivada gràcies als canons

Anem obrint traça direcció la Bòfia i deixem les pistes enrera. El bosc es va obrint poc a poc

A les parts altes de l'estació supera els 20cm però cal saber llegir el terreny per no ratllar esquis

Baixant la millor solució acaba esent treure els esquis, ja que no hi ha base fora de les pistes

Seguim per la carena després de passar per la Bòfia i el puig de les Moreres direcció al Querol

Anem avall a buscar les pistes per poder enllaçar uns girs sense por de rascar pedra

Encara em pogut defensar un bonic tomb circular i arribar al refugi i trovar-te això no te preu

Pic de la Pala de Jan

Sortida realitzada el 17 de gener de2015

PIC DE LA PALA DE JAN 2776m

Una altra entrada de nord, però aquesta vegada sense tant de vent al la vessant sud deixa uns trenta centímetres de neu pols seca de la bona a tot el Pirineu.                                                                  

Després d'algun intent de fer pics en la vall de Ransol aconseguim de trobar un bon dia per fer activitat i més encara amb la neu caiguda la nit anterior. No hi ha traça oberta i ens deixem portar per un grup que va a fer la coma de varilles, fins que arriba el lloc on els deixem i encarem direcció a la Pala de Jan.
El dia es fantàstic, sol i poc vent i una neu de gran qualitat ajuda a que ens sentim agraits de poder disfrutar d'aquesta vall amb tant de potencial per a l'esquí de muntanya.
Una vegada superem el nivell del bosc anem recte fins el coll de Ransol i progresivament decantar-nos cap a l'esquerra.

Els últims quilòmetres de carretera encara amb neu i gel, segona i un pelet de gas, cap problema

Aparquem a tocar del pont, just al costat del riu. Calcem esquis i direcció les bordes superiors

Andorra tot tant ben marcadet, s'agraeix quan es la primera vagada que visites la vall de Ransol

Al fons el pic del Mil Menut, una altra opció a fer per aquesta vall que dona molt de joc

l'Àngels ja comença a obrir cremallera i es que el sol fa que el dia sigui un dia molt agradable

El bosc ja comença aclarir-se. Superat aquest punt nosaltres ens anem desviant a l'esquerra
                                                                                     

Cretejant amb un bon tou de neu i es que aquesta nevada ha vingut sense gaire vent. Cim.

 Es veu tot molt estable i només baixa petites allaus en llocs molt inclinats. Powder per recordar

L'Àngels colgada fins el genoll. Anem baixant a tocar de la traça de pujada

Anem superant els diferents resalts rocosos

Darera podem veure les traces de baixada de la Coma de Varilles

Pic del Cap del Closos

Sortida realitzada el 13 de desembre 2014

CAP DE CLÒSOS 2416m

Continua de moment amb poca neu el Piri, però hi ha llocs com la seva cara nord (Aran) on encara es poden fer ascencions amb esquis.

Sortim del parquing del pla de Beret i així tenim la neu a tocar dels cotxes. L'index d'allaus es baix 2 amb alguna acumulació sota vent del nord.

Al fons el Plà de Beret. A la part més plana la neu es manté amb una crostra de gel que els raigs de sol no arriben a transformar.

Agafem direcció nord i a l'esquerra deixem el telecadira que puja al Costarjàs. 

De moment temporada amb poca neu, les herbes encara no estan cobertes del tot, però els pendents suaus i herbosos fan que no raequem pedra en cap moment.

Arribem en poca estona al cap de la serra. El dia no acaba de ser assoleiat del tot però ens deixa foquejar d'alló més bé,
El Pere ja intueix el cim dels Clòsos.

Últims metres de carena per la Rosa. Cada nevada ha vingut acompanyada de forts vents i es veu clarament en el terreny. Al darrera el veu el cim del Pedescauç.

Arribem a l'avantcim.El Guigri ja està en plena forma i l'Eloi també, ja no estossega.

Al fons les muntanyes de Montgarri. El Salva reflexa l'alegria d'arribar dalt, o potser es el record de la nit dessenfrenada que ha tingut.

Continua l'idil.li entre la meva jaqueta i jo. Es sense dubte la peça més utilitzada en tot l'ant, diaris o festius, plà o muntanya, es indiferent ella sempre m'acompanya.

Si Pere, la primera de la temporada

Cap de Raspes Roies

Sortida realitzada el 15 de novembre 2014

Aquewsta ha estat una tardor força plujossa i càlida. Sort que a mig novembre ha baixat una mica la temperatura i ha permés que l'aigua és transformi en neu. Veient que la cota de neu es prou alta decidim d'anar a provar de fer la primera foquejada de la temporada a les pistes de Boí.
El divendres14 entra un front càlid del sud i fa pujar la cota de neu fins els 2300m, jo a casa veient la webcamp de les pistes em quedo alucinat de com cada vegada es veu més herba i pedra. Arriba les 6 de la tarda i es fa fosc, ara ja no puc obsevar les condicions de la neu, decideixo conectar-me al radar del meteocat.
El front acaba de passar a les 6 però per sort es forma noves tempestes que resegeixen la vall de Boí. També complemento la informació amb les estacions automàtiques, on veig que finalment a les 8 comença a baixar la temperatura a 2500m i continua precipitant.

Una nevada de 15cm ens permet calçar esquis al parquing i això que a les 6 de la tarda estava pelat

Trobem la part final de la carretera nevada i arribem justets sense cadenes. Enfilem direcció a la Carlina

La boira per uns moments s'escampa i ens permet de veure la bona innivació de la zona mitja-alta

Desde el coll de Roies veiem la coma dels Estenyets i la vall de Llevata. Per fer fora pista sembla justet.

La boira s'hi torna a possar al cim del cap de Raspes Roies i el vent també bufa moderat a estones

La baixada fantàstica per una neu pols pesada de molt bon fer.Aquí dalt no hi ha perill de rascar pedra

La referència dels canons es serveix per triar el camí a seguir. Trobem de 15 a 90cm de neu pols humida

A partir de la cota 2200 cal anar a l'aguait de no trobar cap cocodril. El sol comença a desfer la part baixa

Pic de la Maladeta 3308m

Sortida realitzada el 23 de maig de 2014

Com si es tractes d'un final de festa avui dia 15 de maig hem anat a fer la despedida de la temporada d'esquí de muntanya. La feinada a sigut poder deixar aparcada la furgo, ja que el parquing de la Besurta estava complet total. A primera hora ja preparem els esquis a la motxila i un cop hem caminat 10 min ja podem calçar-los.

El dia comença sense cap núvol i amb una munió de gent que ja de nit comença a trepitjar la glacera

Pic de la Cabaneta

Piulada del dia 12 d´abril 2014

Arribem fins quasi el final de la pista de la vall d'Incles, ens quedem a 700m obstaculitzats per alguna clapa gran de neu que rasca als baixos de la furgo. El desglaç a primera hora del matí ja es important però a mesura que guanyem alçada ja trobem la neu més consistent.

Abans de començar es molt important treure el màxim de "lastre" a fí de pujar més "ligeritos" ehhhh....

Anem a buscar l'obaga de vora el riu on la neu s'allarga més fins on em deixat els cotxes, neu dura-primavera

A la part més baixa calia anar llegint el terreny per trobar neu continua, però al cap de poc ja canvia

El Grigri com sempre disfrutant d'alló més. Amb la insolació la neu comença a transformar rapidament

Es comença a veure algun nuvolet per fer bonic fruit de la mateixa calor. Extenses pales al punt optim

A la carena trovem alguna petita clapa sense neu que travesem sense treure els esquis, es bastant herbossa